El pèl... Amb dos dits va buscar-se el clítoris, dur i exigent.

Si us plau, princesa, si ens voleu prendre el pèl... la veritat, hi ha bromes que passen de mida.

I tu penses: "Llàstima, d'un pèl..."

I no li permetré que es passi ni un pèl... A més a més, ell tampoc no es passarà ni un pèl.

-Noem prenguis el pèl... Però és maco, o no, tenir una fruiteria així aquí al davant?

No havia de pensar que ella li volia prendre el pèl... Al cap i a la fi mai no reuniria les tres-centes lliures.

Jo badava unes orelles de pàmpol i pensava que donya Aina feia cadufos o mos volia prendre el pèl... Però no, deia la veritat.

-Brillantacció: capturem el tipus i no li podem tocar un pèl... tot perquè un niu de rates de ferreteria no fa comprovants.