1
A Pelai Puig Alosa, l'hi havia enviat Pasqual Poquet i Garcia, dient-li:
2
Que va interrompre Serena Rodríguez, estirant Pelai per un braç i manotejant:
3
Som el que ens ensenyen: Pelai inesperadament amb el símil del sagrari!
4
La mare de Pelai tampoc no havia estat mai per a cabòries.
5
La protesta talla també el carrer Pelai i la Ronda Sant Antoni.
6
I el taxi girà de rumb i enfocà el carrer de Pelai.
7
A la nit, quan Pelai havia arribat, la cadira no era allí.
8
I Pelai no n'havia sentit dir res, Catalunya sempre envejada i expoliada!
9
Sí?, Pelai ho sentia dir, però no constatava que ningú pagués res.
10
Que et sembla que una instal·lació com Pelai perille la seua existència?
11
A Pelai els diners el duien boig, sempre n'estava net i endogalat.
12
De la qual Pelai únicament captava distret trossos que resultaven inconnexos:
13
Alguns es pensen que tenen propietat al carrer Pelai de Barcelona.
14
Sí, a Pelai li calia una conversa amb Poquet i Garcia.
15
Palau, al carrer Pelai, havia estat, durant uns anys, la seva botiga favorita.
16
I Pelai es desinflava més, mentre el vell reprenia el remuc: