Res, però, no podia fer contra la voluntat d'Hades i Persèfone.

Si hi havia planetes més enllà de Persèfone, també serien responsabilitat de Tritó.

No us penseu, però, que Persèfone es trobava solitària, al regne dels morts.

I resulta... que la magrana tenia el poder de fer in-se-pa-ra-bles Hades i Persèfone.

Al final, va alliberar Persèfone d'aquest càstig a través de la revelació dels misteris d'Eleusis.

Zeus va obligar Hades a alliberar Persèfone perquè pogués anar a veure la seva mare.

Jo ja sóc al regne dels morts, amb Persèfone.

Persèfone, profundament commoguda per la valentia del sincer amor d'Orfeu, s'afegí als precs del fill d'Apol·lo.

Persèfone i Hades s'enamoren i viuran a l'infern.

Ja veieu, doncs, que Persèfone estava ben acompanyada.

Tinent en la tercera expedició a Persèfone.

Només el Pare Zeus sabia on era amagada Persèfone, però la mare, Demèter, no ho sabia pas.

Amb el seu cant havia commogut la senyora del regne de les tenebres, la bella però estèril Persèfone.

La pell més freda que Persèfone.

-LlavorsPersèfone va confessar que havia menjat una sucosa magrana.

Les belles Demèter, Persèfone i Gea havien estat transformades en sofriment com a càstig dels homes que volien posseir-les.