1
Un d'ells duia una petita llàntia que protegia una flama.
2
Sols ho va aconseguir quan, després d'una llarga estona, el dit Bustamar encengué una petita llàntia d'oli.
3
Bombica era la nostra callada confident, tan silenciosa com la petita llàntia que vetllava vora el llit desfet.
4
L'habitatge estava en penombra: l'única llum venia d'una petita llàntia que es difonia a través de la pantalla.
5
La figura va deixar la petita llàntia d'oli a terra i amb les mans va enretirar la cendra que hi havia a la llar.
6
I la petita llàntia de fang que penja davant de l'estàtua dóna una flama tan tènue, que, de no veure-la, els insectes s'hi cremen.
7
La llum del replà es va apagar i només es projectava la claror d'una petita llàntia damunt del moble del rebedor de la casa.
8
Com sempre, la foscor ho envaïa tot i la petita llàntia de la tauleta tot just podia il·luminar un petit espai al seu voltant.
9
En el silenci expectant va portar la flama a una petita llàntia de pedra que era en un nínxol a la paret del darrere.
