O potser ha estat la porta del wàter, que grinyola una mica.

Davant de la porta del wàter, un home d'ulleres fosques llegia el diari.

He vist que a la porta del wàter falta una frontissa.

Empenyi la porta del wàter i el seu rostre, enrojolat per l'esforç de l'escapada, experimentà un descans.

Els autors digitals són els hereus d'aquells que abans pintaven la porta del wàter públic mentre feien les seues defecacions privades.

Mirà cap a la porta del wàter que s'obria i es tancava; després s'obrí gairebé del tot i podia veure-hi la tassa.

Ara deixaven l'estació de Castagnaro: per l'andana caminava, cap a la sortida, l'home d'ulleres fosques que llegia el diari a la porta del wàter.