1
La noia va adoptar un posat arrogant, però a ell no l'enganyava.
2
Té el posat arrogant i el gest fer, el senyor Carmel.
3
La italiana va fer el posat arrogant del Martin i va intentar d'imitar-ne la veu.
4
I se'n tornà amb el posat arrogant i amenaçador que havia pres des del primer moment.
5
El servent i el seu posat arrogant es van desinflar, en un gest apergaminat digne d'una orla.
6
Roran va mantenir el seu posat arrogant i indiferent fins que els soldats van ser ben lluny.
7
Ho va fer a contracor, renyant els diputats de l'oposició i amb el posat arrogant que el caracteritza.
8
Amb aquell posat arrogant, de perdonavides.
9
Els ulls petits li brillaven de curiositat, com discs de mica, bé que intentava mantenir un posat arrogant.
10
La Susan sentia els ulls d'en Ray clavats a les seves cuixes i el va mirar amb posat arrogant.
11
Amalric, dret i enravenat, encaixà impassible l'estirabot del militar, sense abandonar el posat arrogant que tant treia Montfort de polleguera.
12
En Raith encara tenia una mica aquell posat arrogant, atrevit i perillós, ple de seguretat, i ella va somriure en veure-ho.
13
Sense prestar atenció al posat arrogant del jove, l'Antonello va obrir les finestres del pis i va treure el cap al carrer.
14
Saleh esperava arribar-hi i poder trobar-hi l'ajuda d'una d'aquelles venerables aus que amb un posat arrogant se solien estar impertèrrites damunt de la roca.
15
Allà, recolzat en una de les columnes i pretenent fer un posat arrogant i desdenyós, em vaig disposar a esperar que apareguessin els Hohenfels.
16
-Noentenc pas què volen, de nosaltres -vadir aleshores la Iréne, amb un posat arrogant.
