També hi havia un compartiment ple de cicatrius, nafres i fins i tot nassos postissos.

Què vol dir el poema, com arribar a dir-ho millor, sense escapatòries ni ornaments postissos.

Tenia prop de seixanta anys, pesava vuitanta quilos, portava els cabells planxats, postissos i negríssims.

Es va compondre els rínxols postissos, i un núvol de farina va entapissar la taula.

I vaig insistir que no intentessin canviar la forma del meu cos amb cotilles o postissos.

Tots tres feien somriures postissos a la càmera.

Un home anomenat Wallace s'estava fent famós a Rock Island com a fabricant de membres postissos.

Aquest últim tenia els cabells i la barba blancs, encara que se suposa que eren postissos.

Els meus colls postissos, sí, els vaig llençar tots, fins i tot abans d'haver-los gastat completament.

Núvies amb bigotis postissos, amb cares bellíssimes.

L'única cosa no arrodonida era la boca, uns llavis tan grossos i vermells que semblaven postissos, pintats.

Però allà romanien, esmorteïts, deslluïts, repenjats a les mateixes portes, amb els seus colls postissos a l'última moda.

El va atendre un empleat amb punys postissos, arremangats sobre les mànigues de la camisa, que segellava cartes.

Un conjunt de postissos desdibuixen el terrat original, un modernisticidi de data incerta i que diu molt d'aquesta ciutat.

Som com uns avis postissos.

Contra la resignació o la possibilitat d'abandonar-se, queda sempre el maquillatge, l'artilleria de postissos o un canvi radical de vestuari.