1
No ho vaig preguntar mai, però potser d'aquí li vingué el nom.
2
Per això de llatí, aquell any, no me'n va preguntar mai res.
3
Us ho va preguntar mai, a la tia Teresa i a tu?
4
En Valdemar s'havia quedat i no l'hi havia tornat a preguntar mai més.
5
No ho vaig preguntar mai ni a l'Elisabeth ni a l'Iggie.
6
No es va preguntar mai per què portava aquesta mena de doble existència?
7
Però Ortega remarca que no els ho va preguntar mai ningú.
8
I es va adonar que ara sí que no l'hi podria preguntar mai.
9
Ningú no ens va preguntar mai si volíem odiar els dracs.
10
No en sé el motiu ni l'hi vaig preguntar mai.
11
No ens va preguntar mai res sobre la tristesa, però.
12
Ningú no n'havia de fer res ni ningú no va preguntar mai res. Fins avui.
13
La meva mare no em va preguntar mai on havia estat o què havia fet.
14
No l'hi vaig preguntar mai, però segurament era això.
15
Després d'això, la majoria d'elles ja no em va preguntar mai més per la mare.
16
No vaig preguntar mai per ell, i ella no em va preguntar mai pel meu passat.
