I la tercera és la més fàcil: Els mots esdrúixols s'accentuen sempre.

Mentrestant, ella assenyalava els punts d'unió d'una constel·lació esdrúixola i continuava somiant en veu alta.

Mentre intentava dissuadir-la em vaig adonar que les cinc dones de la meva vida havien estat esdrúixoles.

Tercera regla: deixant a part les terminacions verbals, en els mots plans i esdrúixols es fa servir generalment l'accent obert.

És un fenomen lingüístic ben conegut que afecta les paraules esdrúixoles acabades en hiat: família, desgràcia, perícia, democràcia… Res de particular.