Hi havia nits que reien plegats amb els caps sota les capes.

Era el primer cop en molt de temps que ella i en Jacob reien plegats.

Bevien i s'automedicaven plegats; se'n reien plegats.

L'Ànax va sentir unes rialles i les imatges van anar apareixent davant seu: l'Art i l'Adam reien plegats d'una broma.

Però les rialles dels altres aviat se li van encomanar i, quan en Jordi i en Marc tornaven, ja reien plegats.

S'ajudaven l'un a l'altre en aquella etapa i reien plegats, encara que no per això la ràbia i les interpretacions equivocades van desaparèixer.