El compàs sol ésser el que entrebanca el novell remador.

L'ocell remador, la grua coronada, els gaigs vermells i blaus, el "centzontle", els colibrís desapareixien entre els grans arbres.

Aquestes eren les barques més estranyes de totes, perquè els remadors les feien vogar dempeus.

Ja saps què vull dir, allò que beuen els russos i els remadors del Vulgar.

Cada barca porta deu remadors i deu pescadors.

Sis remadors es col·locaren en els seus bancs i el patró es posà a la barra.

De cada cop de rem se n'enduien unes quantes braces i els remadors suaven a raig fet.

Bescanvià uns mots amb els remadors.

Va llançar un segon crit, els dos remadors van redoblar els esforços i un d'ells va cridar en italià:

-Quanen Brunetti va assentir, el capità va preguntar- :Ésbon remador, en Casati?

Els remadors no s'afanyaven massa.

Vam tornar junts en el meu bot de sis remadors, acompanyats pel "bona nit" mordaç que, de dalt estant, ens enviava Luci.

"Tret del remadors, a la barca, només hi anaven dones, el meu pare, la mare, Selim i jo.

-Erael millor remador -vadir en Casati, i llavors va semblar que tornava cap a aquella cursa, mig segle enrere-.