1
La remor llunyana dels cops dels martells de fusta els feia companyia.
2
Això abans del retruny i de la remor llunyana que l'havia despertat.
3
En l'aire, es copsava una remor llunyana, que creixia a poc a poc.
4
En aquell instant, els altres sentiren la remor llunyana dels avions que s'apropaven.
5
Quan eren a prop del límit van sentir una remor llunyana.
6
Eila no escolta el professor, sent la seva veu com una remor llunyana.
7
Es va sentir el cop d'una porta que s'obria i una remor llunyana.
8
Sento, tan sols, una sorda remor llunyana, com els bruels d'una tempesta furienta.
9
Se sentia una remor llunyana que sorgia de centenars de milers de boques.
10
Brunetti va sentir la remor llunyana d'una veu masculina i aleshores Patta va respondre:
11
De sobte, els exploradors sentiren una remor llunyana: tam-tam, tam-tam!
12
Feia estona que se sentia la remor llunyana d'un avió petit en diferents graus d'intensitat.
13
Llavors vaig sentir una remor llunyana: s'acostava un tren.
14
A l'alba, va despertar-la una remor llunyana; sentí veus i soroll de vehicles al carrer.
15
Se sentia molt fluix, una remor llunyana, però suficient.
16
Un instant després, una remor llunyana udolava una advertència.
