La mirada se li va velar i un rictus amarg va deformar-li la cara.

Esbossa un rictus amarg, sacseja el vas, se'l porta als llavis, però no beu.

Més intensa va ser la ira dibuixada a la mirada o el rictus amarg dels llavis.

Tal volta per això no vaig poder entendre tampoc el perquè del rictus amarg que es dibuixà al seu rostre.

Tenia un rictus amarg a la boca, i els blens castany-grisos dels cabells li penjaven pansits pels costats de la cara.

Aleshores va tenir un rictus amarg, en pensar que allò que anomenava el seu acte era més aviat l'acte de la seva mare.

-Elrictus amarg de l'expressió de la dona va semblar endolcir-se uns mil·límetres-

-LaLena -hadit repenjant l'esquena a la butaca, amb un rictus amarg de resignació a la boca-.