L'esquerra progre va convertir el nostre Ajuntament en un autèntic circ i la ciutat en un runar brut i decadent, sense un rumb fix.

Voldria fer-li unes quantes preguntes sobre el seu germà, en Runar Gravseng.

La qüestió era que el cognom del tal Runar li era familiar.

Veig que, en aquella època, a Stovner només n'hi havia un, de Runar.

A l'Ulla li va semblar que la veu d'en Runar no era la que ella recordava.

-"Runar, doncs", va pensar la Katrine, que ja tornava a teclejar com una boja-.