En la foscor, es podia entretenir a repetir les síl·labes del nom d'aquell heroi.

Ella era a terra, estabornida, buscant aire contra la paret, abans de deixar escapar les síl·labes del nom.

-Pronunciàles síl·labes del nom amb una peculiar claredat, com si hagués percudit dues campanes de plata.

-Devós, jove, si és que de veres les coneixeu, m'agradaria escoltar per última vegada les síl·labes del nom que vaig repudiar -lidemanà.