1
Què podia voler sa eminència el bisbe d'una pobra novícia com ella?
2
Potser caldrà una nova Misteriosa Llum a la ment de sa eminència.
3
Però òbviament, no sóc qui per oposar-me al designi de sa eminència.
4
A Vicent li va agradar que sa eminència es rebaixés a la seva altura.
5
Com se li havia pogut acudir a sa eminència el bisbe encarregar-li aquella comesa impossible?
6
Va donar un cop d'ull a sa eminència, que havia quedat com enfonsat damunt d'ell mateix.
7
Tenebres al rostre sempre tens de la mare abadessa, tenebres als ulls semilíquids de sa eminència el bisbe.
8
I tu, com bé ha dit sa eminència, posseeixes el privilegi, concedit per Nostre Senyor, d'expressar-te mitjançant la música.
9
Vaig veure sa eminència el bisbe fent una mena de guàrdia a la porta de la cel·la de la nena.
10
Hardin pensà que no calia ser gaire perspicaç per adonar-se que sa eminència s'estava abandonant a un sondeig força matusser.
11
Resistiria ella, tal com li havia preguntat sa eminència, que li tallessin els pits com a prova d'amor i confiança en Déu?
12
Sé la història de tots els habitants del poble i no n'hi ha cap que lligui amb això que diu sa eminència.
13
Tot i així, que Déu em perdoni, hi ha alguna cosa que se'm fa estranya en l'interès de sa eminència per aquesta novícia.
14
La mare abadessa assistia en silenci a l'esclat de sa eminència, que s'havia lliurat a una hilaritat del tot impròpia de la seva dignitat.
15
O perquè et convenia, per poder disposar d'un lloc on poguessis tenir-hi sa eminència el bisbe ben cuidat i ocult de la vista de tothom.
16
La novícia va mantenir l'esguard fix en els ulls de sa eminència, sense dir res, com si el que acabava de sentir no la concernís.