1
Va fer un salt enrera, es va senyar, i després va esclafir a riure.
2
Sentint això, el doctor Goff va fer un salt enrera.
3
Aquest dilatà els narius sobtadament i, com empès pel punyent aroma, féu un salt enrera.
4
D'un salt enrera es va tornar a enfilar al bol de plàtans i va continuar endrapant.
5
El més alt féu un salt enrera.
6
Féu un salt enrera i roncà:
7
Va fer un salt enrera, es va girar, es va entrebancar...
8
Aquí, en aquesta relació puntual de la història, és imprescindible fer un salt enrera, un retrocés en el temps.
9
Vaig fer un salt enrera.
10
De repent, aquella providència tocà el braç de la dona, la qual, sorpresa enmig de ses meditacions, féu un salt enrera.
11
-Podiahaver fet un salt enrera.
