1
Amb una fortuna així, la prudència es converteix en una segona naturalesa.
2
Però com era que havia esborrat tot record d'aquesta meva segona naturalesa?
3
Era una segona naturalesa, gargotejar mentre se servia del telèfon.
4
Descartes va dir que el costum és una segona naturalesa.
5
La conformitat a la disciplina d'una petita societat havia esdevingut gairebé la seva segona naturalesa.
6
La seva segona naturalesa, en definitiva la reblada persistència exterior d'un propòsit intern, s'havia creat.
7
Això també forma part de la teva segona naturalesa?
8
El carisma de Mandela era la seva segona naturalesa.
9
Ara sé que en ella hi havia una mena de segona naturalesa, una forma d'hipermnèsia selectiva.
10
En qualsevol cas, per ells això no era fer trampes, simplement era la seva segona naturalesa.
11
Mai no anava més enllà d'aquella roba fosca que és la segona naturalesa de qualsevol home.
12
L'adaptació fou tan ràpida i completa que semblà que aquest poble tenia una ignorada segona naturalesa.
13
Aquella mena de segona naturalesa d'home que hi ha al volant li permet de mantenir l'esperit lliure.
14
Però, encara que els trobés lleigs, ho dissimulava perquè afalagar s'havia convertit en la seva segona naturalesa.
15
Ara ja se li havia convertit en una segona naturalesa el costum de no comprometre's en esperit.
16
No, avui s'havia de resistir al paper protector que ja havia esdevingut en ell una segona naturalesa.
