1
Posar-se el barret seria el més pràctic, però, d'altra banda, podria semblar descortès.
2
Malgrat que se sentia estossinat, va dir a la dona una mentida, per no semblar descortès.
3
Monosil·làbic, ràpid, a risc de semblar descortès.
4
No vull semblar descortès, ni presumptuós.
5
No volia semblar descortès.
6
Jo estava desitjós d'entrar en matèria, però, com que no volia semblar descortès o massa interessat, li vaig preguntar pel programa de ràdio.
7
Havia estat molt enamorada del senyoret Eladi, que mai no l'havia mirada, que només li havia dit les paraules necessàries per no semblar descortès.
8
No li sembla descortès si li demano que m'acompanyi a la cuina?
9
Em semblava descortès fer-li aquella pregunta, però no he aconseguit saber-ho.
10
Preguntar massa aviat em semblava descortès importunitat; esperar excessivament podia ser interpretat com a indiferència.
11
Em sembla descortès dir que ella no ha esmentat mai el forner si no és per lloar el pa que fa.
12
Però aquesta mena de conversa intranquil·litzava força Caradoc i es mostrava tímid i amoïnat en sentir parlar tan obertament de la mort; li semblava descortès.
