1
Estirada sobre el catre, el cos obès de la dona semblava adormit.
2
Tenia la cara serena, i a primer cop d'ull només semblava adormit.
3
Ja era tard; ni un soroll, ni una alenada; l'aire mateix semblava adormit.
4
Tothom semblava adormit, però una llàntia projectava una mica de llum.
5
Un home vell, que semblava adormit o mort, damunt una taula.
6
Encara semblava adormit, exactament en la mateixa posició que abans.
7
La claror era grisa i el carrer semblava adormit.
8
Fins que no va somriure així, semblava adormit.
9
Quan va passar pel costat del mercader, semblava adormit i el seu cavall s'havia gairebé aturat.
10
Quan el turista treia el de passeig, el felí semblava adormit, com si hagués estat sedat.
11
Va contestar al tercer truc i, tot i que semblava adormit (que estrany, ¿oi?
12
El policia del porxo semblava adormit.
13
No hi havia cap altre so apart de la respiració profunda al seu voltant; tot el món semblava adormit.
14
El seu company semblava adormit.
15
El noi semblava adormit.
16
El seu pare semblava adormit i en Feliu no deia res, ofegat de calor amb l'abric gris que no s'havia tret.
