A partir d'aquest moment, l'herba del prat li va semblar sense gust.

Vestia amb discreció però sense gust, i devia rondar els trenta-cinc anys.

Se'n va menjar una, i la va trobar dura, sense gust i enganxosa.

Era una aigua fada i sense gust, però li va alleujar la gola.

Li recordava el peix sense gust que preparava la seva mare.

És una beguda insípida, sense cos, sense gust, sense res. Però cobreix les aparences.

Sí la roba avorrida, barata i sense gust, ningú no es fixa en mi.

Menjar reescalfat, sense gust o no gaire ben cuinat.

L'aliment li anava coll avall, sense gust ni textura.

Tot es concentra en una pasta de fetge familiar que cal empassar-se amb una hòstia sense gust.

Comptava que almenys tindria aquell gust sense gust de les sopes de sobre, però era molt pitjor.

Aquest estiu m'han pres el pèl en algun ­establiment de pagès: síndries podrides, préssecs sense gust, preus ­escandalosos.

En Rocco mastegava amb ràbia un entrepà sec i sense gust que havia comprat al bar de l'estació.

És a dir, una escudella de Sant Antoni amb tots els components barrejats i sense gust de res.

Aquest estiu m'han pres el pèl a algun establiment de pagès: síndries podrides, préssecs sense gust, preus escandalosos.

Per sopar aquesta vegada els van servir palaia fregida, patates i una salsa poc consistent i sense gust.