1
Pensava en l'últim comentari que havia fet a la Clara i se sentia estúpid.
2
Ja era mitjanit i se sentia estúpid i completament sol.
3
Tenia la cara calenta i vermella, i se sentia estúpid.
4
Es sentia estúpid, traïdor dels seus propis sentiments, l'home més miserable de la terra.
5
Em sentia estúpid, maldestre, em semblava tornar a una infantesa més o menys inútil.
6
En Klemet se sentia estúpid, cosa que l'emprenyava perquè li recordava quan tenia vint anys.
7
En aquests moments, només de pensar-hi em sentia estúpid.
8
No podia deixar de pensar-hi i com que no podia, em sentia estúpid, infantil i malhumorat.
9
Li queien les boles rodolant i les havia d'anar a buscar i se sentia estúpid i empipat.
10
Vaig remugar uns quants renecs; de sobte em sentia estúpid per dir res. Estúpid i espantat un altre cop.
11
Però no n'havia tret mai res, i se sentia estúpid com si tingués un punt en blanc al centre del cervell.
12
S'esgarrifava cada vegada que havia d'aixecar la mà fins a la vora del barret, se sentia estúpid, com si participés en un joc que detestava.
13
Em sentia estúpid i sense recursos..., vaig sentir com començava a tenir una altra erecció, només de recordar el vellut vermell i la pell daurada...
