En tornava a sentir el ròssec imaginari sobre la pell, com una carícia voluptuosa.

Va tancar lentament la porta i van sentir el ròssec ofegat de les seves sabatilles reculant passadís endins, fins a arribar al menjador.

Al passadís se sentia el ròssec de les sabatilles de la Carmen, un ròssec agressiu, més eloqüent que cap discurs.