Quan el tinguérem a la vora, el senyor llec em dirigí una rialleta de confiança.

El senyor llec s'aturà i els seus ulls quedaren fascinats davant de la simplicitat de la rústica composició.

El senyor llec féu una rialla.

Això serà potser penós per al senyor llec, acostumat a l'hospitalitat i a l'hort del convent...

-Senyorllec, el veig molt solitari... -quejo vaig dir-li-.

¿No creu vostè, senyor llec, que aquestes persones tenen una molt gran i cristiana activitat?

-Peròquè és el que no costa avui un ull de la cara, senyor llec?

-Depobres, senyor llec, n'hi ha més que mai...

-Laterra, senyor llec, és molt baixa, i per a cultivar-la s'ha de doblar massa l'esquena...

-Novan bé les coses, senyor llec?

- Ivostèno creu, senyor llec, que aquests reverends senyors haurien de saber també l'estratègia del caçador?

-Elsenyor llec és molt subtil...