I aquella darrera recomanació: -Nous separeu mai; tu, Joan, estima-la.

Malgrat la seva extrema pobresa, Ràfols no se separà mai de la línia de la seva vida habitual.

-Nous separeu mai -emva posar una mà al cap-.

Quan em vaig retrobar amb el pare, li vaig demanar un altre cop que no ens separéssim mai perquè, sense ell, jo estava malament.

-Mira :persi em moro, et voldria demanar una gràcia: que no el separessis mai del teu costat, encara que et casis... Ho sents?...