El somriure beneit es va anar ampliant: ara la dona semblava una paròdia grotesca de John Waters.

Els pares el van mirar de seguida i van fer el mateix somriure beneit de plaer i preocupació.

Ell es va apartar enrere i la va mirar, fent cas omís del somriure beneit que segurament tenia estampat a la cara.

-M'hauriad'haver pensat que triaria això -vadir, amb un somriure beneit-.

-Vareaparèixer el somriure beneit, com un vell conegut que ja donaves per mort.

-Elsomriure beneit havia pres unes proporcions esgarrifoses.

"No siguis idiota", va dir el cervell de l'Alex quan el somriure beneit li va tornar a omplir la cara.