El vaig mirar amb un somriure càndid com el d'un babau del poble.

Va fer una pausa i va tornar a mostrar el seu somriure càndid.

Era un somriure càndid, ni ingenu ni superior.

M'esforçava a somriure-li, amb un somriure càndid.

Però després es va girar cap al mestre i va afegir amb el seu somriure càndid- :Semprecal creure en alguna cosa.

-Hola-vacontestar la Carolina amb un somriure càndid.