Al rostre tenia aquell familiar somriure exultant que li produïa qualsevol forma de velocitat.

Aquell somriure exultant no s'adeia amb les seves paraules, de manera que va preferir deixar-ho estar.

Potser només havia estat una coincidència; de tota manera, un somriure exultant se'n va apoderar de la cara.

Ara va ser un somriure exultant, tan exultant que li va estrafer el rostre en una expressió estúpida.

En Gras va somriure exultant.

-Crecque ja el tenim en les nostres mans -continuàdient, amb un somriure exultant en el rostre-.