Però a Klekòtov, directament a la cara, ens va sonar un tret estrepitós.

Va sonar un tret i algú va arrencar a córrer.

Al cap d'un moment, a la fi va tornar a sonar un tret del franctirador.

Després, a dins, salvatge, fortíssim, va sonar un tret.

Just quan l'oncle va començar a pujar cap al pati per l'escaleta, va sonar un tret.

I en aquell moment va sonar un tret.

Va sonar un tret llunyà, just abans de sortir al carrer; després, tres o quatre més, atropellats.

En aquell moment va sonar un tret.

Quan era a vint metres del porxo (gairebé veia tota la casa) va sonar un tret.

Llavors va sonar un tret i en un tancar i obrir d'ulls el caos es va apoderar de l'esplanada.

Va sonar un tret.

Un matí, quan estaven prenent una aigua bruta i calenta que passava per cafè, va sonar un tret en un barracó.

Quan ja estava convençut que no se'n sortiria, rere seu va sonar un tret i, abans que ningú pogués reaccionar, en va sonar un altre.

Encara no havia fet ni cinc passes que van sonar uns trets dispersos.

Sonà un tret a l'exterior quan Pablo disparà el gros revòlver.

Quan encara no ha arribat a la mitgera de l'avinguda, sona un tret.