1
L'havia creada i en desconeixia el perfum, el geni vivificant i immanent.
2
Li costa, però sap que el risc és part immanent de la vida.
3
De cop sentíem la presència de Quini allà amb nosaltres, immanent a nosaltres.
4
Això és un fet consumat i clarificador, així com immanent.
5
I és que el català, per molt que diguin, és quelcom sòlid i immanent.
1
Perquè de vegades, que t'atorguin o no un premi és molt subjectiu.
2
És clar que valorar una equivocació pot arribar a ser molt subjectiu.
3
L'àmbit tant subjectiu com objectiu de la reforma legal està clarament delimitat.
4
També, evidentment, hi ha un component subjectiu per determinar què és ETA.
5
És només un calfred subjectiu que et neguiteja, de tant en tant?
6
Tothom sap que la mesura de l'èxit és d'allò més subjectiu.
7
En definitiva, milloren el benestar general d'aquests menors, especialment del seu benestar subjectiu.
8
Està relacionada amb l'amor propi i l'autoconcepte, i sempre té un caràcter subjectiu.
9
Això d'anar a fer exàmens a cada universitat ho trobo subjectiu.
10
Ara: el grau de jerarquització de les fortunes és absolutament subjectiu i personal.
11
I això és tan subjectiu com persones hi ha al món.
12
La funció conativa Té la capacitat d'expressar intencions de tipus subjectiu o objectiu.
13
Va acabar-se en menys d'un minut; temps subjectiu: uns cinquanta anys.
14
Si el fet és subjectiu, s'ha de buscar la raó real.
15
El terme de la suficiència és molt relatiu i molt subjectiu.
16
En aquesta ocasió també hi ha un element subjectiu per tenir en compte.
