1
Va proclamar l'exigència amb un to imperatiu, sense inflexions en la veu.
2
L'ordre tenia un estrany to imperatiu, malgrat haver estat dita en veu baixa.
3
Eren els mateixos crits, el mateix to imperatiu, la mateixa veu.
4
Pardiggle amb to imperatiu-, és un predicador molt fervorós, apassionat... ple de foc!
5
Després, amb un to imperatiu, encara li diu aquestes paraules:
6
Ho diu en un to imperatiu tot sec i afegeix:
7
Oliver, desesperat, s'adreçà a aquells homes en to imperatiu, cosa que encara els desconcertà més:
8
El to imperatiu del comunicat ha generat un important malestar entre el personal de la residència.
9
El to imperatiu del besavi el va desarmar.
10
Hauries de dir -afegíOriol evitant el to imperatiu-que la Cambra d'ací no n'ha dit res.
11
Es movien amb seguretat, a grans gambades, aturaven la gent, parlaven poc, amb to imperatiu, i molestaven molt.
12
Maria parlà en un to imperatiu.
13
Va pensar de despertar-la amb una bona sacsejada, miraria amb ulls esperitats i cridar-li, amb to imperatiu de poli:
14
Vaig dir que volia anar a Bolonya de seguida, vaig demanar a la Lila en to imperatiu que m'hi acompanyés.
15
En George Willard va fer un gest de desaprovació amb el cap i la seva veu adquirí un to imperatiu.
16
Xiulà amb un to imperatiu i peculiar que semblava la crida d'un ocell, però d'un que ningú no havia vist mai.
