1
Totes aquestes felicitats possibles, a tocar de mà, em fan riure.
2
Teníem el nostre home a tocar de mà, davant nostre.
3
Un altre cop hi va haver l'eufòria: la pau era a tocar de mà, assegurava la gent.
4
Vosaltres, gent de les ciutats, teniu a tocar de mà tot l'or i tots els llibres, però teniu prínceps, davant dels quals acoteu el cap...
5
El Babbaw va tocar de mans a terra.
6
Però l'obra cobejada era allà, a l'altra banda de la mar, com qui diu a tocar de mans.
7
Però la fi de la benaurança semblava haver arribat a tocar de mans i el migdia de Vàlinor cedia el pas al seu crepuscle.