Mentre mirava les pintures d'Elstir, els tocs de campaneta dels convidats que arribaven havien dringat, ininterromputs, i m'havien bressolat dolçament.

Les altres deu no eren més que esbossos en la meva son que encara durava, dels tocs de campaneta que volia.

A l'orella de cada un d'ells arribarien un dia els tocs de campaneta que havia sentit feia tres hores darrera San Domenico.

Però en la son de la mort, crec que encara sentiré aquests tres tocs de campaneta que ja em tindran condemnada en vida.