1
Un hom comprenia la tristesa ferèstega i exacerbada de l' udol dels llops.
2
Ho aconsegueix quan es fa de nit, amb el primer udol dels llops.
3
De la foscor va sorgir un soroll fluix i distant, però inconfusible: l' udol dels llops.
4
I, en la llunyania, se sentia l' udol dels llops.
5
El rugit dels lleons, l' udol dels llops, el bramul de la mar tempestejada, i l'espasa esquinçadora.
6
L' udol dels llops els arribà dut pel vent.
7
A la llunyania sento l' udol dels llops.
8
Només l' udol dels llops a la llunyania i la remor de la salvatgina van interrompre la pau d'aquella acampada.
9
Allà només hi ha torbs i pells d'ós, i l'única música que entenen els Stark és l' udol dels llops.
10
En aquell moment el vent va dur fins a les seves orelles atentes, des de lluny, l' udol dels llops.
11
Ni les armes, ni els brillants ganivets dels gitanos al davant, ni l' udol dels llops al darrere, semblava distreure'ls.
12
Vaig col·locar el revòlver al meu costat, perquè mentre parlàvem, l' udol dels llops era més fort i s'anava acostant.
13
Es preguntava si seria un linx o tal vegada un lleopard, i pressentí l' udol dels llops, però no succeí res.
14
Si hi ha una metàfora que recobreix moltes notícies d'aquest estiu del 2017, és la de l' udol dels llops de la nit.
