Quan Eragon va obrir els ulls al matí, va pensar que el cel havia caigut.

I, segons com, ja sabia que ho faria d'ençà que he obert els ulls al matí.

Quan va obrir els ulls al matí, el que va veure va ser el sostre buit.

Vaig obrir els ulls al matí.

Però per massa "eufòria" ho recordeu quan obriu els ulls al matí, no pregunteu el nom de qui teniu al costat.

M'encanta aquella sensació de quan obres els ulls al matí i, no saps per què, però notes que tot és diferent dels altres dies.