Caminava amb passos enèrgics, l'esquena tibada, els ulls espavilats i severs.

Els seus menuts ulls espavilats semblaven haver-se assabentat de massa coses.

Els ulls espavilats, ara empetitits pel pas dels anys, eren blaus, molt semblants als de Víctor.

Tenien catorze anys; eren noies esquifides, amb ulls espavilats i bells que de sobte es podien posar en blanc.

Després em va venir a la memòria el meu gos, aquell gos de pèl de carbó, ulls espavilats i oïda aguda.

Vivia en una cabana de troncs, en Miserol, i bevia llet de coco i aiguardent de canya mentre negrets d' ulls espavilats el ventaven parsimoniosament.