1
La noia va mirar-lo amb ulls interrogadors, poc segura dels seus recursos.
2
El que deia: pocs somriures, alguns ulls interrogadors, mirades de recel.
3
Una cara blanca i arrugada el va mirar amb ulls interrogadors.
4
En Jordi fità els ulls interrogadors en la cara de l'oncle.
5
No digué ni un mot a Madvig, que se'l mirava amb ulls interrogadors.
6
No podia veure aquells ulls interrogadors buscant més seguretat.
7
Aixequen els ulls i em miren, amb ulls interrogadors.
8
Va tornar-me a mirar, amb els ulls interrogadors.
9
Però ara... -Vamirar Karlotta amb ulls interrogadors-
10
Era un animal tranquil, d' ulls interrogadors i caminar sinuós, que semblava haver perdut la facultat de miolar.
11
Podria suportar els ulls interrogadors, el rubor que, imaginava, li encendria les galtes cada vegada que es miressin?
12
La Juana, asseguda al costat del fogó, l'observava amb ulls interrogadors, i quan ell va acabar d'enterrar la perla li va preguntar:
13
Va allunyar-se del camí i tornà ràpidament i en silenci a l'amagatall de la Juana, que el va mirar amb ulls interrogadors.
14
-Quanen Tom em va mirar amb ulls interrogadors vaig afegir- :Men'ha parlat l'Isaac.
