1
Qualsevol hauria dit que al vell capellà l'havia engolit la fosca.
2
Ara, a trenta anys llargs del fet, demanà excuses mentalment al vell capellà.
3
Un vell capellà se'ls mirava, tot caminant, i va somriure'ls, entendrit.
4
A l'institut, havia tingut un vell capellà que ensenyava religió.
5
Poca gent es recordava d'anar-la a veure allà al mig del camp, tret del vell capellà.
6
El vell capellà va traslladar el pes a un costat de la butaca i després a l'altre.
7
El vell capellà va abaixar amablement el cap i en Rob el va ajudar a tancar les portes.
8
Primer de tot va voler visitar Itàlia, car parlava força correctament l'italià que el vell capellà li havia ensenyat.
9
Així el mestre de grec, un vell capellà mal afaitat, pot respirar millor, tot i que, talment el mestre de llatí, no m'interroga mai.
10
Per instructor va tenir un vell capellà italià que no li va poder ensenyar res més del que sabia, i no sabia gran cosa.
11
L'havien venerat com a advocat els vells capellans, sobretot els qui no exercien càrrecs importants i vivien amb pobresa i humilitat.
12
-Estiguicontent -liva respondre un vell capellà alçant una de les vores de la roba negra que formava la capella.
