1
La seva pell semblava brunyida pel vent del desert.
2
Que no és un vent del desert, l'aixaloc?
3
El vent del desert gronxava el seu cos.
4
Ell mateix semblava sorprès de sentir com aquelles paraules s'esmunyien entre els sorolls del vent del desert.
5
En aquella hora de la matinada, el vent del desert es desvetllava, i vaig començar a sentir fred.
6
Aquella nit bufava vent del desert.
7
L'alimentàvem amb segó, sec com un vent del desert, fins que tots, nosaltres i el cavall, ens mig ofegàvem.
8
Quan els va arribar el vent del desert, els ases i les mules van girar-se d'esquena amb la saviesa de l'instint.
9
El vent de l'est, que ara bufava amb regularitat arreu del mar obert, era tan sec com un vent del desert.
10
Total, ara, aquí, tancats en aquesta cel·la, esperant que vingui la nena del vent del desert o el nen de l'escalèxtric...
11
O la vegada que una de les nenes va bufar i semblava un d'aquells vents del desert.
12
-No ,no ,perdonivostè, sí, el vent del desert, és un terme del nostre lèxic familiar.
13
És això el que hereten els seus fills: els miratges, els enganys, el poder de la calor i els vents del desert...
