1
M'endinso a l'apocada verdor d'un parc i sec en un dels bancs.
2
L'heura, a l'entorn, amoixant els rocs, li fa un dosser de verdor.
3
No hi havia verdor, ni sòl, ni vida, llevat dels éssers humans.
4
A través dels seus sentits podia percebre tota la verdor que l'envoltava.
5
Allí tot eren ombres, jocs de barres negrejants i flotes d'obscura verdor.
6
Una taca fosca al bell mig d'una calçada grisa voltada de verdor.
7
I la verdor de l'herbei tupit i arrapat arreu és molsosa, nocturnal.
8
La seva mirada semblava perdre's en alguna banda de la verdor estiuenca.
9
Potser m'imaginava que aquella verdor tan vellutada havia de durar per sempre.
10
Les pedres del fons, cobertes de llaquim, lluïen amb verdor de maragda.
11
La verdor dels arbres de fulla perenne es fa brillant, brunyida, regalimant.
12
Tot de cases blanques i bufones espiaven, entremaliades, entre la verdor ajardinada.
13
La lentitud és la verdor que torna rossa dels bladars que voleien.
14
A través de les persianes venecianes s'entreveu la verdor humida del jardí.
15
Llargues nits clares, verdor, salts capriciosos entre la calor i el fred.
16
El cotxe ens espera confós en la verdor dels arbres que l'envolten.
