Perds la veu de na Llorença dins un remolí de sons inconnexos.

Al so magnífic de la veu de na Callas.

No era la veu de na Llorença tan vellutada, tan amarada d'ànsies...

Les veus que parlaven amb el frare m'eren conegudes: eren la veu de na Maria Antònia i la de na Catalina.

Com un embat lleuger, la veu de na Remei Huguet seguia remugant als peus de la Violeta, en la mitja fosca del primer saló vermell:

-Síque ho pensen, això -laveu de na Sebastiana era tan pàl·lida i esmorteïda com la seva cara-.

-Lacambra era tota en silenci i la veu de na Faurèsa només es veia alterada per l'espetec d'algun tió de la llar que crepitava.