I després van marxar, ella i l'amiga, vinga riure, cap a casa.

I vinga riure, el gros amb flocs i la seva companya també.

Em vull casar, li va dir, i ella vinga riure i riure.

I la mare i jo, vinga riure des de dins el cotxe.

I totes dues vinga riure, i jo vermell com un tomàquet.

I la canalla vinga riure i jugar sota les volves.

I si a sobre us mengeu la mantega a cullerades...!" I vinga riure.

I vinga riure i riure i més riure.

I el públic congregat, vinga riure que riuràs.

Vinga riure d'aquelles bombes que l'havien arruïnada.

I vinga riure fins a les llàgrimes.

Es va esbandir les soles i es va posar els mitjons a la butxaca, i vinga riure.

I vinga riure tots un altre cop.

Vaig insistir una vegada i una altra i ella vinga riure, com si li demanés la lluna.

I la meva àvia, vinga riure.

Hi domina la mofa, és lògic, primer d'aquell i de l'altre, després de nosaltres mateixos, i vinga riure!