1Amb l'ajuda de Déu els dispersarem en un tres i no res i els convertirem en tions per ablamar les flames de l'infern.
2El rostre del Gran Sacerdot es va cobrir de taques, els seus ulls s'ablamaven.
3N'hem ablamat tants per ells, i ara transitem soledat.
4És l'hora que a Orient s'ablama la fogaina
5Quan ens veié més fort encara alçà la veu i més dolorit era son clam perquè el foc crudelíssimament l'ablamava.
6L'arc blanc del peu brillava a l'empenya de les seves sabatilles peludes i la sang s'ablamava càlidament sota la pell perfumada.
7Belles flames brollaren d'ací d'allà, s'apoderaren dels troncs grossos i tota la pila s'anà ablamant, fins la feixina verda i tot.