1
Però aviat el van afillar, des d'aleshores no ha faltat cap dia.
2
Finalment se'm va afillar Zaki-Omar, un home que havia estat amic del meu pare.
3
Aleshores en Sugranyes va acollir el seu fill, Joan Gort, i el va afillar.
4
Era una òrfena rica, la van afillar el marquès de Comillas i els Güell.
5
Pòlibos no era el seu pare: se'l va afillar.
6
Tothom ho sap, que te varen afillar, per tant no importa que ho amaguis, entesos?
7
L'amo d'un gimnàs el va poc menys que afillar i li va ensenyar tot el que sabia.
8
Dalí estava obnubilat amb el Sert pintor, que va afillar Josep Lluís quan el seu pare va morir.
9
La seva germana, casada amb un Puig, no tenia fills i es va afillar aquesta nena, la meva mare.
10
Diuen que el vostre pare va afillar una mica a Narcís Serra, que era de la branca més humil.
11
Quan, un dia, el rei el va veure, el va trobar tan ben plantat i eixerit que se'l va afillar.
12
I en això, Barberà, matrona sense fills, se'l va afillar igual que una masovera solitària fa seu el cadellet d'un gos ferotge sense amo.
13
Un dia me la vaig afillar, i ja se sap que la Santa Mare Església no permet la unió carnal entre padrí i afillada.
14
Teresa troba la manera de fer que el fanaler s'afilli la criatura.
15
Felip de Ponts va recordar la noia que Arnau s'havia afillat.
16
L'Eladi ja li havia dit que no s'afillaria la criatura.