Significats de albirar (albiro) en català

La monarquia està tocada, però no albiro un horitzó republicà a Espanya.

Sembla que ja albiro l'arbre, ja en distingeixo el tronc engalanat en or.

Sols albiro els amics que el camí m'ha fet do.

Potser és cert, però jo albiro alguna via per dirigir-se cap a solucions estables.

També, albiro el món sencer, el que demà serà meu.

Homes i dones, els albiro de lluny, abandonen les cases.

Com un infant em dedico a endevinar un a un els pobles que albiro des d'aquest indret privilegiat.

Només albiro una solució, amic meu.

Llavors albiro damunt d'una taula un feixuc martell, el qual no sé pas per què hi és allí.

Què hi farem: albiro que més d'un se sentirà alleugerit en llegir aquestes paraules i al trobar-s'hi, també, identificat.

Endevino morts dessota cada bocí de molsa d'aquelles i d'aquestes muntanyes que ara només albiro, de tant en tant.

Una polarització més profunda entre turcs i kurds, i albiro, malauradament, que les minories continuaran silenciades unes quantes generacions.

En la distància albiro un vaixell de vela i de popa arrodonida que navega cap a un port desconegut.

Els hi albiro 2 anys de vida més fins que acabin com tots els altres partits nascuts d'una escissió i la rabieta.

Quant a la mentida produïda per la por, jo albiro una generació nova que no tindrà necessitat d'amagar res. Fonamentalment serà franca i sincera.

No albiro a imaginar com s'ho ha fet un home-bèstia per clavar les seves repugnants urpes en una criatura del més enllà com aquesta.