Significats de cant fúnebre en català

El seu cant , malgrat el to de marxa, és un cant fúnebre.

El toc lent, inacabable, omplia l'estança, trist com un cant fúnebre.

El cant fúnebre de l'escultura que es moria assolí el clímax.

Et Rauparaha havia conclòs el seu cant fúnebre i es va girar cap als presos.

El so de les bombes és el cant fúnebre de la mort i de la vida.

Què era allò, un cant fúnebre pel cavall?

La Lizzie va percebre la partida com un únic crit, un cant fúnebre de comiat sense retorn.

Espero un discurs tràgic, al mateix nivell de la dignitat de la seva màscara, un cant fúnebre.

Escolta el cant fúnebre de les dones!

El cant fúnebre de les bèsties alçava els presagis més funestos i no m'ajudava gens a agafar el son.

Els homes principals anaven al davant; nosaltres, les dones, al darrere, fent el cant fúnebre amb l'acompanyament de les flautes.

Vaig taral·lejar la marxa nupcial entre dents, tot i que a mi em semblava més aviat una mena de cant fúnebre.

Per davant dels meus ulls van desfilar lentament imatges de neveres, espremedores de taronges i mobiliari a crèdit, acompanyades del so llunyà d'un cant fúnebre.

Una fantasia fleuma, una bicicleta estúpida, i vaig deixar que la corrua de decepcions creixés fins que van convertir-se en un cant fúnebre de mediocritat.

Al centre, una dona alta i esvelta que lluïa una llarga i negra túnica, i mentrestant aquells cants fúnebres que no cessaven.