1
La pitjor feblesa, la gran maledicció catalana, és la por de desagradar.
2
La victòria de Colau va desagradar l'Upper que es va mobilitzar.
3
Per algun motiu ocult, em va desagradar en el més pregon de l'ànima.
4
A East li va desagradar immediatament el president per haver-la fet.
5
Aquesta pregunta va desagradar a Ivan i el seu rostre canvià.
6
A en Chips, de nou a l'habitació, no li va desagradar aquell comentari.
7
Quan aquell home es va allunyar, em va començar a desagradar alguna cosa.
8
Pot desagradar, però res més perquè és una manifestació de la llibertat d'expressió.
9
Quelcom en aquella parella de visitants va desagradar al porter misantrop.
10
Des del primer instant que el vaig veure em va desagradar del tot.
11
A part d'això, l'absència de mànigues podria desagradar el senyor Morais.
12
Era una imatge cruel de l'Apocalipsi de sant Joan, i li va desagradar molt.
13
A Cam li va desagradar immediatament el seu to prepotent.
14
Aviat vaig calmar-me, em va desagradar no tenir la guitarra.
15
L'olor que tant va desagradar a la geisha era el de la seva filla petita.
16
I em pot agradar i desagradar la mateixa persona.
