1
Van desnuar els cordills amb treball, davant la mirada invisible del follet.
2
Els vaig desnuar en silenci i vaig fermar-li'n un al turmell esquerre.
3
Desesperada, saltà del vehicle i sense pensar res més, va desnuar el Rovelló.
4
Van desnuar el cap de remolc i van treure els rems a fora.
5
La donen a la donzella, però no la pot desnuar.
6
Va desnuar els braços de davant el pit i va llançar, furiós, el puro al mar.
7
Començà a desnuar el cordill.
8
Vaig poder treure una mà, no sense deixar-hi la pell, i aleshores vaig desnuar la corda de l'altre canell i dels peus.
9
Potser tot va dependre d'un botó que no volia saltar del trau, d'una cinta o d'una veta mal lligada i que no calgué desnuar...
10
Aquella alerta, curiosament, havia aquietat el meu cor, m'havia desnuat la gargamella.
11
La Bessie era davant el mirall del tocador i es desnuava els cabells.
12
Per fi, a mi se m'havia destravat la llengua com a elles desnuat el cor.
13
Qui li desnuarà el tumor petrificat de la cara?
14
Ara, es digué a si mateix, repassa l'amarra del ganivet, a veure si s'ha desnuat.
15
La llengua se li desnuà.
16
Un legionari de l'escorta va fer un cop amb la llança, la lliurà a un altre, avançà i desnuà la corda del pres.