1 Van desnuar els cordills amb treball, davant la mirada invisible del follet.
2 Els vaig desnuar en silenci i vaig fermar-li'n un al turmell esquerre.
3 Desesperada, saltà del vehicle i sense pensar res més, va desnuar el Rovelló.
4 Van desnuar el cap de remolc i van treure els rems a fora.
5 La donen a la donzella, però no la pot desnuar .
6 Va desnuar els braços de davant el pit i va llançar, furiós, el puro al mar.
7 Començà a desnuar el cordill.
8 Vaig poder treure una mà, no sense deixar-hi la pell, i aleshores vaig desnuar la corda de l'altre canell i dels peus.
9 Potser tot va dependre d'un botó que no volia saltar del trau, d'una cinta o d'una veta mal lligada i que no calgué desnuar . . .
10 Aquella alerta, curiosament, havia aquietat el meu cor, m'havia desnuat la gargamella.
11 La Bessie era davant el mirall del tocador i es desnuava els cabells.
12 Per fi, a mi se m'havia destravat la llengua com a elles desnuat el cor.
13 Qui li desnuarà el tumor petrificat de la cara?
14 Ara, es digué a si mateix, repassa l'amarra del ganivet, a veure si s'ha desnuat .
16 Un legionari de l'escorta va fer un cop amb la llança, la lliurà a un altre, avançà i desnuà la corda del pres.
Other examples for "desnuar"
Grammar, pronunciation and more