Significats de empegueïment en català

La noia somreia, sense empegueïment, acostumada, sens dubte, a aquelles familiaritats bohèmies.

En Gor es va posar gris d'empegueïment, però finalment va agafar la moneda.

Na Pericona es moria d'empegueïment i les mans li tremolaven.

Les dames no podien encobrir l'empegueïment i ni vostè ni jo ens trobàvem en condicions d'estalviar-los-el.

Però era un riure neuròtic, com d'empegueïment.

El senyor Willoughby no li va respondre; va mudar la cara, i l'empegueïment va tornar a assaltar-lo.

I al cap d'un moment va semblar que la Mattie se sentís aclaparada per aquella mateixa sensació d'empegueïment.

En Nico estava vermell d'empegueïment.

Està ben segur que no és una qüestió de petulància, sinó que és producte del clàssic empegueïment del tímid.

Va percebre el meu empegueïment i em va dedicar un somriure encoratjador, ensenyant-me dues fileres de dents esgrogueïdes pel tabac.

Sort que aleshores el filipí es va refer de l'empegueïment, o era que devia haver arribat al límit de la paciència.

Vivien llargues temporades a Ciutat i quan venien, el respecte, la por o l'empegueïment, em feia fugir sempre que els veia.

Vivien temporades llargues a Ciutat i, quan venien, el respecte, la por o l'empegueïment em feien fugir sempre que els veia.

I el pare es passejava per la cambra remugant, no varen saber mai si d'empegueïment o d'enfadat, fins que va entrar la mare:

És ver que encara no m'he refet de l'empegueïment pels resultats, ben previsibles i ben democràtics, de les recents eleccions autonòmiques i municipals.

El noi que acabava de parlar va aixecar la vista, va veure la Kelly allà dreta, i l'arrogància es va convertir en empegueïment.